Aquests últims dies s'ha anat escampant la idea i la possibilitat d'exercir el dret a vot d'una forma diferent de l'habitual i molta gent debat amb molt d'interès les alternatives als partits tradicionals.
Moltes de les converses es queden debatent superficialment quina, entre l'abstenció, el vot en blanc o el vot nul, pot ser l'opció millor.
Comencem per posar una mica d’ordre i deixar clares les
diferències entre les tres opcions alternatives al vot tradicional
Abstenció, vot en blanc i vot nul
De fet, les alternatives en realitat són quatre, per què
l’última, el vot nul, es pot exercir de dues maneres diferents:
-
Vot nul espontani (individual)
-
Vot nul organitzat (col·lectiu)
Breument anem a veure cada una d’aquestes opcions
L’abstenció:
L’elector senzillament no acudeix al col·legi electoral i
no exerceix el seu dret a vot. O millor dit, considerat que el vot aquí no és
obligatori, l’elector exerceix el seu dret a no votar.
Vot en blanc:
En aquest cas l’elector acudeix al col·legi electoral i vota
dipositant a l’urna el seu sobre buit, sense cap butlleta o cap altre objecte.
A efectes de recompte dels vots emesos, el vot en blanc es
considera un vot vàlid (a diferència de l’abstenció) però no assignable a cap
partit o llista.
Vot nul:
Igualment que vot en blanc, l’elector acudeix al col·legi
electoral i vota dipositant a l’urna el seu sobre, que conté qualsevol cosa
diferent d'una butlleta oficial (una butlleta no vàlida, una postal, un
dibuix, un nom d'algú, dues butlletes de llistes diferents).
A efectes del càlcul dels vots emesos, el vot nul es
considera com l’abstenció i no s’afegeix al total dels vots vàlids a efectes de
recompte.
Obro un petit parèntesi, molt se'n parla sobre la
diferència entre vot blanc i l’abstenció i el nul sobre el total dels vots
emesos i els seus efectes.
Solament anticipar-vos que, per molt que sigui cert que
el vot blanc augmenta el llindar mínim d’accés al primer escó, quan passes els
càlculs de la teoria a la pràctica, els efectes reals resulten absolutament marginals.
Molt bé
Ara que tenim clar tècnicament quina opció és cada una en
la legislació espanyola, passem a parlar de quines motivacions i quines implicacions
pot tenir cadascuna.
L’Abstenció
És l'opció més senzilla d’executar per part de l’elector
i requereix la mínima implicació, però és alhora la més difícil d’interpretar i
quantificar.
A l’estat espanyol d'ençà de la instauració de la monarquia
constitucional l’abstenció s’ha situat al voltant del 30%, valor que es
considera “fisiològic” i inclou un grup d’electors que no voten per moltes
raons.
Estudis demostren que els joves (fins a 25-30 anys) i la
gent gran (majors de 70) són els “graners” de l’abstenció fisiològica.
Unes eleccions amb una abstenció inferior al 30% es consideren
amb “alta participació” (p. ex. les autonòmiques a Catalunya del 2015 i 2017) i unes
eleccions amb més del 30% es consideren amb “baixa participació” (les de 2021 amb
més del 48% d’abstencions).
La pregunta és: en presència d’una crida o d'una campanya a practicar
l’abstencionisme en uns comicis, com mesurarem la seva reeixida si
no tenim cap constància material?
A partir de quin percentatge considerarem que l’increment
és fruit de la crida a l’abstenció?
L’abstenció té molts pares, tot segon convingui a qui
n’interpreta l’origen i les motivacions.
Igualment difícil és conèixer les motivacions que porten els electors a no votar:
- el període de l’any pot tenir molt a veure (unes
eleccions a finals de maig en un cap de setmana de sol i bon temps afavoreix
l’abstenció molt més que unes eleccions a finals de novembre).
- un rebuig radical anvers el sistema
- el mecanisme de vot dels residents a l'estranger fomenta l'abstenció
El vot blanc
Aquesta opció requereix la implicació de l’elector, que decideix fer “l’esforç” d’anar
al col·legi electoral i dipositar el seu vot sense indicar cap candidatura.
La diferència amb l’abstenció és molt clara a l’hora d’interpretar
i quantificar el vot blanc.
En aquest cas, l’elector està dient molt clarament que
VOL participar del procés electoral, però que no troba cap llista que
representi els seus interessos o que els hi mereixi confiança.
Altrament, la votarien.
El vot en blanc representa un senyal inequívoc de
disconformitat a les candidatures actuals. Tanmateix, es limita a desaprovar
sense fer cap indicació o suggeriment d’una alternativa.
L’elector que vota en blanc ens està dient allò que no
vol, sense especificar que voldria al seu lloc.
Numèricament, aquí no pot haver-hi discrepàncies: tants
sobres buits, tants vots en blanc.
També, en presència d’una crida o campanya demanant el
vot en blanc, veure el seu efecte és molt més fàcil: el vot en blanc
pràcticament mai ha superat 1%.
El problema sorgeix si ens trobem amb més d’una crida al
vot blanc per raons diferent. No es podria destriar uns vots dels altres.
El vot nul
Tot allò que hem explicat pel vot en blanc és igualment
vàlid pel vot nul a excepció d’un parell de coses:
- - en aquest cas el votant sí que
introdueix dins del sobre alguna cosa que indica el motiu del seu enuig o una proposta
alternativa al sistema actual.
- - El contingut dels sobres considerats
nuls, es conserva i s’envia a la junta electoral per possibles recursos. (les butlletes
vàlides es destrueixen després de l’escrutini)
L’elector que decideix votar nul, va més enllà de la
queixa, proposa quelcom fora del sistema.
En el cas del vot nul “espontani” (individual) ens
trobaríem a la mateixa situació del vot en blanc:
Fàcil de recomptar en total (tot allò que superi l’1% de
nul habitual) però impossible d’atribuir a una reivindicació concreta per
l’atomització dels missatges.
És aquí on té un rol decisiu i diferencial l’eina del vot
nul “organitzat” o col·lectiu.
Què s’entén per vot nul organitzat?
Acordar dipositar dins del sobre un missatge que
reivindiqui una alternativa al sistema actual de forma inequívoca, clara i que
no permeti interpretacions.
La reeixida d’una campanya pel vot nul organitzat amb
una mateixa butlleta seria fàcilment identificable.
Ara que tenim tots més clar com funcionen l’abstenció, el
vot en blanc i el vot nul (en les seves dues variants) us demano un últim
esforç d’atenció que ja gairebé hi som.
Una última nota d’aclariment:
La campanya #votaremnul s’ha concebut per les eleccions
generals espanyoles del juliol, per diverses raons que comentaré més
endavant i que té a veure a l'objectiu “extra” del vot nul amb la
butlleta de l’1-O que comentava abans.
Com neix aquesta campanya de vot nul organitzat:
Vot de castic als partits?
Rebuig del sistema autonòmic espanyol?
Reivindicació del resultat del referèndum?
Cabreig monumental?
De fet, tots aquests motius individualment serien raó
suficient per organitzar un vot de protesta en qualsevol de les formes que
acabem de veure, però si volem anar més enllà i recollir-les totes (i una més
que de moment no dic; la desvelaré més endavant), solament ho
podríem fer amb una butlleta de l’1-O dins del sobre.
La decisió de votar nul amb la butlleta de l’1-O és la
derivada natural si es comparteix el diagnòstic de la situació actual del
moviment independentista català:
-
Els partits polítics han demostrat
repetidament constituir el pilar fonamental de la legitimitat del sistema de
representativitat dels sistemes democràtics.
-
La independència mai vindrà de la mà
dels partits, es diguin o no "independentistes"
-
Ens trobem en el pitjor moment pel
moviment independentista d'ençà de l’esclat de la Diada de 2012.
-
Un cop passat el tràngol del judici al
Tribunal Suprem hem assistit a la renúncia de la classe política catalana a
l'objectiu màxim de la independència per replegar a míseres negociacions amb el
PSOE;
-
Descobert el gran engany desmobilitzator
que va ser "Tsunami Democràtic", els indults, la taula de diàleg i,
especialment eficaç la persecució policial contra activistes amb el suport
del govern de la Generalitat, s'ha instal·lat en molts la sensació d'haver-se
quedat orfe de representació política.
-
El "Tripartit del mentrestant"
JUNTSxERCup a correcuita està intentant taponar les vies d'aigua que s'estan
obrint al seu discurs.
-
Una majoria creixent d'electors està cansada de terminar votant el mal menor i de retrocedir en la lluita nacional.
-
El moviment al carrer està absent.
Partim de la consideració inqüestionable que existeix un
grup cada dia més ampli de persones independentistes que estan pensant
seriosament a l'abstenció.
Objectius intermedis
Evitar que JUNTSxERCup tornin a investir i pactar amb els
governs espanyols
No es pot denunciar la persecució de l'estat i alhora
participar de les seves institucions estintolant els governs i cobrant sous i
subvencions de l’opressor.
Afeblir als partits privant-los d'uns quants diners.
Tornar a demostrar la voluntat majoritària dels catalans
de decidir el seu futur
En lloc de promoure l’abstenció (que se sumaria a l’abstenció "fisiològica") o el vot en blanc (que no està clar d’on ve i que pretén) una
opció clara i no interpretable seria posar dins del sobre electoral la butlleta
del referèndum de l'1-O marcant l'opció “Sí”.
Els vots nuls no acostumen a passar d'1% en unes
eleccions; superar el 50% dels vots nuls seria un fet polític molt rellevant,
comparable al referèndum legal i amb les garanties que l'estat espanyol nega
als catalans.
Penseu que seguint la llei electoral espanyola, els vots
nuls es reconten un per un, es conserven i s'acrediten oficialment per
l'oficina electoral de l'estat espanyol.
Resumint i tancant hem de ser
conscients que
