Un referèndum legal i amb garanties d'acord als estàndards internacionals aprofitant la LOREG


En ocasió del referèndum d'autodeterminació dut a terme a Catalunya l'octubre de 2017, sovint s'ha mencionat el Codi de Bones Pràctiques sobre Referèndums que va redactar la Comissió Europea per a la Democràcia a través del Dret (més coneguda com a Comissió de Venècia) adoptat pel Consell d'Europa el 2006 per qüestionar la validitat del seu resultat.

Principalment, es feien servir les recomanacions de l'informe per impugnar la validesa dels resultats a causa del mancat compliment d'algunes garanties fonamentals com:

-un cens electoral oficial basat en un padró permanent o en un registre que s'actualitzi regularment (almenys un cop a l'any) i que sigui públic.

- garantir que per cada elector correspon un vot

- una comissió electoral imparcial que vetllés pel procés electoral 

Deixant al marge de moment la manca d'efectes vinculants per Espanya del resultat de la celebració de qualsevol referèndum no convocat segons mana l'article 92 de la Constitució espanyola, hi ha una forma d'aprofitar tota la logística, la seguretat jurídica i la reputació del sistema electoral espanyol perquè la ciutadania pugui expressar la seva preferència a favor d'una alternativa no prevista en les paperetes oficials?

Una opció que no depengui dels partits i que estigui completament en mans de la ciutadania?

Una opció d'exercici del dret a vot de tot ciutadà absolutament legal i prevista per la llei electoral vigent?

Hi ha una dada que no es comunica mai durant les maratons televisades la nit de les eleccions i que només serveix a omplir pocs segons dels telenotícies per destacar algun cas especialment estrany de contingut anòmal trobat en el sobre electoral: les clàssiques rodanxes de xoriço dins el sobre.

La dada a què mai ningú presta atenció és el nombre de vots nuls pel seu nombre absolutament irrellevant.

Però segurament passaria a ser el centre de totes les atencions si arribés a superar el 50% dels vots emesos.

¿Com distingir els vots nuls a comptabilitzar com a favorables, dels altres vots nuls?

Històricament, tant a Catalunya com a Espanya el percentatge de vots nuls sol quedar entre el 0,6 - 0,8% dels vots emesos, amb mínims de fins al 0,3 quan la competició electoral era especialment renyida i una participació fregant el 80 % (2017 i 2015).

Descomptant un 1% es pot considerar un marge de confiança suficient per considerar la resta de l'increment com a favorables a l'assumpte pel qual s'ha fet campanya a favor del vot nul.

Com s'efectuaria la votació?

Es tractaria simplement d'introduir en el sobre una papereta on de forma clara i inequívoca es faci constar el mateix assumpte.

Les paperetes es poden distribuir de moltes formes i fins a imprimir a casa, oficina, locutori, papereria els dies anteriors.

Recorda que les paperetes nul·les s'arxiven i conserven, podent un dia (qui sap) arribar a ser objecte d'un recompte oficial.

¿Per què promoure l'exercici col·lectiu de vot nul i no votar el teu partit preferit?

En ocasions excepcionals quan un col·lectiu numèricament rellevant i que es considera majoritari entre la ciutadania, constata la impossibilitat de manifestar la seva reivindicació i de mesurar la seva acceptació en la societat (perquè l'actual sistema no consent la celebració d'un referèndum o els partits polítics amb representació parlamentària ignoren aquestes reivindicacions), la ciutadania pot explorar via alternatives.

A falta d'altres alternatives legals i homologables, i davant de la reiterada passivitat de les teves opcions polítiques habituals, els electors acostumen a "castigar" els seus partits quedant-se a casa engruixint l'indistint grup d'abstencionistes i quedant en mà de les anàlisis de fluxos la determinació més o menys aproximativa del sentit de l'abstenció.

En el cas de promoure de forma organitzada una campanya seriosa i decidida cap a l'opció del vot nul, deixant clar en quins termes s'ha d'interpretar, s'estarà promovent la participació dels electors "insatisfets" oferint-los una opció per manifestar clarament i directament el seu descontentament.

De retruc es reduiran els nuls de protesta genèrics pel que fa als electors saben que es comptabilitzaran com a favorables a una opció determinada.

En quin tipus d'eleccions exercir l'opció del vot nul?

Idealment, haurien de ser aquelles que coincidís el territori i el cens amb el d'una eventual consulta referendària. En el cas que ens ocupa les eleccions a la Generalitat de Catalunya.

No obstant això, en les eleccions a la Generalitat els interessos en joc per als partits són enormes, gairebé de supervivència i imagino absolutament fent campanya en contra del vot nul.

Hi ha una altra opció que podria ser acceptada amb més interès i és la de les eleccions generals al congrés dels diputats (al senat podrien seguir votant els seus partits si ho volguessin).

Per cens i àmbit provincial coincideixen amb les eleccions autonòmiques, però el "preu" a pagar per renunciar als escons al congrés dels diputats és molt menor.

En el millor dels casos estaríem renunciant a 24-25 escons sobre els 350 del congrés (el 7% del total) i amb una capacitat d'influenciar les decisions que s'ha demostrat pràcticament nul·la.

Què aporta l'opció de vot nul organitzat que no tingués el referèndum de l'1-O?

En el cas concret del referèndum per conèixer l'opinió dels ciutadans catalans sobre el dret a l'autodeterminació, en els anys anteriors al 2017 es van explorar sense èxit les vies de la sol·licitud al congrés dels diputats de la transferència de la competència per celebrar una consulta a Catalunya; la promulgació pel Parlament de Catalunya d'una llei de Consultes no referendàries (suspesa i després anul·lada pel Tribunal Constitucional); la celebració d'un procés participatiu sense valor vinculant.

El referèndum de l'1-O va ser sens dubte l'organització d'una jornada electoral la més propera als estàndards requerits per l'informe de la Comissió de Venècia, si obviem les intervencions per torpedinar dels jutges i les forces de seguretat de l'estat des del dia de l'aprovació de la llei del referèndum fins a l'activació de l'art. 155.

Com comentat anteriorment, de part dels observadors internacionals que van assistir a les operacions de preparació, celebració i recompte de l'1-O es van subratllar els següents punts febles que impedirien reconèixer el resultat de la votació:

- la manca d'un cens electoral oficial basat en un padró permanent o en un registre que s'actualitzi regularment (almenys un cop a l'any) i que sigui públic.

- la garantia que per cada elector correspon un vot

- la manca d'una comissió electoral imparcial

Punts que quedarien esmenats pel més que consolidat sistema electoral espanyol.

Un cop més, reitero que parlo de resultat de la votació, no dels efectes jurídics o polítics que es puguin derivar d'aquest resultat.

Quins efectes podem esperar dels resultats de la votació?

Efectes jurídics directes, vinculants i immediats, absolutament cap. En aquest aspecte no guanyem ni perdem res. Ni el 9-N, l'1-O o les dues eleccions generals de l'any 2019 han aportat cap mena d'efecte fent avançar el procés d'autodeterminació dins del marc constitucional espanyol.

Els efectes polítics a escala interna consistirien en la certificació de la força del moviment independentista quan s'organitza i actua fora dels partits polítics.

En l'àmbit internacional, constituiria un element objectiu de l'existència d'una majoria social sòlida, tenaç i persistent a favor del dret d'autodeterminació de la minoria nacional catalana que fins aleshores s'ha vist privada del dret bàsic de poder manifestar si més no la seva opinió en una votació referendària.

També apuntalaria l'estratègia que des de 2017 han teixit en diverses instàncies europees des de l'exili per apropar la possibilitat d'aconseguir aquell suport necessari per obligar el govern espanyol a seure a una taula negociadora tutelada internacionalment i no a una simple taula de diàlegs entre sords.

Estic segur que molts dels que heu tingut la paciència de llegir fins al final (us agraeixo l'esforç) tindreu un mar de preguntes i dubtes que probablement, en aquests moments de l'elaboració de la proposta, tampoc jo us podria contestar.

Però d'això es tracta, de madurar-la conjuntament sense deixar-la en mans de quatre persones en un despatx de direcció de partit.

Recuperem l'esperit de col·laboració que va fer possible mantenir oberts els col·legis electorals durant tot un cap de setmana i un diumenge que ens va fer el més llarg de les nostres vides.

En el fons, quina alternativa tens ara mateix que sigui viable sense jugar-se de nou la incolumitat física i una denúncia del famós jutjat de la sort de Barcelona?

De passada, recordes al teu partit que quan et manifestaves a les diades entre 2012 i 2018 el de "Catalunya nou Estat d'Europa" anava de debò. 
Molt seriosament.
Més recent Anterior

Formulari de contacte