Què votar a les pròximes eleccions autonòmiques i per fer què?
Partim del postulat que finalment els electors que ja no combreguen amb l'enganyifa de les declaracions hiperbòliques d'independentisme seguides d'actuacions estrictament autonomistes, decidiran de forma racional no tornar a votar els partits del "52%".
De la presència d'alternatives viables, amb candidats compromesos i amb un programa senzill, explicable fins i tot a un nen, engrescador i raonablement realitzable, dependrà molt l'estratègia del vot.
L'estratègia del vot NUL queda restringida a les eleccions generals espanyoles, almenys de moment.
No enviar cap diputat a Madrid és una estratègia coherent i alhora complementaria a les actuacions necessàries d'una nova majoria veritablement independentista que s'ha de dedicar a evidenciar, reforçar i augmentar la bretxa democràtica entre Catalunya i l'estat espanyol.
Si volem ajudar a recórrer la via de la minoria nacional, el Parlament tindrà un rol essencial.
Com demostres a les instàncies internacionals que el teu parlament és coaccionat per a l'estat, que no pot debatre lliurement, que "l'autonomia" és una mentida, que la llengua és cada cop més arraconada i no és oficial en el teu territori?
Vejam, punt per punt.
Posar de manifest la situació de segrest del Parlament de Catalunya és un aspecte cabdal per qualsevol reivindicació de manca d'autonomia i de respecte dels drets fonamentals.
Sense renunciar a cap altra acció, al meu entendre el nou Parlament ha d'actuar en tot i per tot com la cambra legislativa nacional de Catalunya.
Això significa legislar en plena i absoluta llibertat, aprovant totes les iniciatives legislatives que presenti el govern, els grups o els ciutadans mitjançant la ILP, sense els frens competencials del marc autonòmic espanyol. Cal aprovar totes les propostes de resolució que calguin, per exemple censurant la monarquia, i que les anul·li el TC si no agraden.
Especialment defensant els àmbits de la forma d'estat, d'educació, llengua, polítiques d'integració social i drets de ciutadania.
Regular l'ús de la llengua autòctona de Catalunya al nivell de cooficialitat definit en la Constitució espanyola. Co-Oficial en Catalunya vol dir tenir les mateixes obligacions i drets que té l'altre idioma oficial. No ser opcional i anar sempre a rebuf del castellà.Ja sabem quina serà la reacció de l'estat espanyol: el govern de Madrid impugnarà totes aquestes lleis al Tribunal Constitucional i demanarà la suspensió cautelar que deixarà sense efectes pràctics aquestes lleis fins a la seva declaració d'inconstitucionalitat definitiva.
Segurament, a instància dels representants dels partits espanyolistes, s'activaran les denúncies als membres de la Mesa per desobediència al Tribunal Constitucional amb les consegüents diligències del TSJC i les més que probables condemnes amb inhabilitació.
Val la pena fer tota aquesta feinada per acabar en una sentència d'inconstitucionalitat i unes inhabilitacions?
Si ho fas de forma aïllada, segur que no paga la pena.
Però si aquestes actuacions es mantenen sostingudament en el temps amb una pluja continuada d'afirmacions de la voluntat del poble català d'autodeterminació, via el seu Parlament legítim, s'evidenciarà cada vegada més la voluntat repressora de l'estat espanyol i la impossibilitat de la minoria nacional catalana de trobar-hi el seu encaix.
Lleis anul·lades, parlamentaris inhabilitats, propostes de resolució i debats impedits pels alts tribunals espanyols; tota aquesta acumulació de "carpetes" l'aprofitaran els grups de lletrats que treballen en diferents àmbits supranacionals per tal de construir un marc legal que possibiliti una sortida als anhels d'autodeterminació.
Al meu entendre, aquesta tasca és una de les més importants que necessitem que es posi en marxa per un Parlament i un Govern que no es limiti a gestionar el "mentrestant" i que actuï "avançant" cap a l'objectiu.
Resumint, cal exercir totes les prerrogatives i que quedi constància dels impediments que posa l'estat espanyol.Si no ens creiem nosaltres el valor de les nostres institucions, com pretenem que s'ho creguin a fora de Catalunya?
PD: important que aclarim el concepte de "minoria nacional".
Ens referim a una minoria nacional com un col·lectiu dins un estat que difereix de la població majoritària i/o dominant pel que fa a ètnia, llengua, cultura, o religió, sovint amb un vincle estret amb un territori específic del qual és originari aquest grup minoritari.
Res a veure més o menys del 50% de vots independentistes o unionistes
