Cercle viciós: és una situació sense sortida, en la qual les possibles solucions no poden ser obtingudes sinó per mitjà d'aquestes mateixes solucions.
El votant independentista actualment es troba en un atzucac, amb la desagradable sensació d'haver-se ficat tot sol en un cul-de-sac i que està donant voltes i voltes inútilment com un peix que es mossega la cua.
Això jo l'anomeno "El laberint de l'independentista"
Els partits "processistes" (abans coneguts com a "independentistes") han dut els seus votants per un camí que s'endinsava en un laberint assegurant que coneixien la via cap a la sortida, cap a la independència de l'estat espanyol que es realitzaria de forma ordenada i sense trencaments de la legalitat (de la llei a la llei) i que la comunitat internacional, davant aquest desplegament de democràcia, acolliria el nou estat amb els braços oberts. Ja n'hem parlat a bastament.
Ara sabem que no ha sigut així i ara sabem tots molt clarament qui i que ha fallat.
Sabem que els mateixos partits que ens prometien guiar-nos cap a la sortida, en un tres i no res han decidit agafar una drecera i sortir de laberint per a la porta on diu "Espanya" deixant els ciutadans mobilitzats sols en mig del dèdal.
El moviment independentista de base actualment està sense una guia i sense una brúixola donant voltes per tornar al mateix lloc.
Desenganyat, ja no acudeix en massa i sense dubtar-ho a les convocatòries d'Òmnium o ANC (que estan pagant-lo amb una sagnia de baixes de socis).
Molta gent emprenyada i amb raó va dient que "sortirem al carrer solament quan fareu la DUI".
Penseu que això és exactament allò que volen els partits (tots): que ens mobilitzem solament quan ens ho diguin ells. No representem cap amenaça si saben que no sortirem a protestar.
Els hi estem regalant una de les poques eines de pressió que tenim a les nostres mans i podríem fer servir quan nosaltres volem.
Els partits tenen tot l'interès que els ciutadans intervinguin en la política solament un cop cada 4 anys.
D'acord, no podem quedar-nos de braços plegats.
Els que diuen que no creuen a les promeses dels partits i es diuen disponibles a "sortir al carrer i cremar-ho tot" sortiran solament si surt tothom i per anar a totes a defensar la DUI.
El problema és que aquests partits que no aguantaren una DUI de veritat ni 10 segons quan ho tenien tot a favor, no seran els que estiguin disposats a fer-ho ara mateix que ho tenen tot en contra.
Una altra part important de l'independentisme diu estar disposada a votar una candidatura aliena als partits amb persones disposades a fer la feina al Parlament mentre la gent es mobilitzarà als carrers.
De moment no ha aparegut cap nova candidatura i els partits extraparlamentaris a mala pena sobrevivien sense tenir accés als recursos dels partits parlamentaris.
Abans de veure els partits "unionistes" governant la Generalitat prefereixen "els nostres" encara que sabem ja positivament que no estan treballant per a la independència, ni de bon tros.
D'aquesta enganyifa que es repeteix a cada elecció també n'hem parlat anteriorment.
Si tots els camins que has recorregut fins ara dins del laberint no t'han dut a la sortida, poder és hora d'explorar camins alternatius.
Com independentista no tens res a perdre. Cap govern mai no treballarà per a la DUI.
Però si decideixes tornar a regalar el teu vot als de tota la vida, per costum o per educació familiar tornaràs a experimentar el gust amargant de la presa de pèl.
Tantes vegades has votat per inèrcia, per fe al líder, per pertànyer a un grup, etc.
Si per una vegada fas un vot de confiança a una candidatura nova o pel vot NUL, que és el màxim que et pot passar? Que governi el PSC com els dies del tripartit?
Al final la tria es redueix entre els de sempre amb una possible entrada sorpresa.Prova de canviar i a veure si el teu entorn canvia també.
Si no funciona, sempre pots tornar a amagar-te dins del laberint.