- tothom podria votar, democràticament.
Les dues opcions estaven damunt de la taula.
- el resultat seria vinculant pel Parlament i el Govern de Catalunya, tant si guanyés el SI com si guanyés el NO.
- la sortida de Catalunya de l'estat espanyol es realitzaria de forma ordenada i sense trencaments de la legalitat (de la llei a la llei).
- la comunitat internacional empararia el resultat d'un procés tan escrupolosament democràtic i fins i tot en tutelaria el desplegament
- la UE acceptaria mantenir Catalunya dins de la unió.
Polítics, economistes i experts en dret internacional i constitucional, ens han explicat durant mesos les bondats del procés, l'absoluta determinació dels partits independentistes a anar fins al final, tranquil·litzant els pensionistes i els inversors que tot aniria sobre rodes, que tenien preparades les "estructures d'estat" necessàries per arrancar un nou estat.
Malauradament, s'ha descobert els dies, les setmanes i els mesos següents quina era la realitat i l'engany majúscul del qual ha sigut víctima bona part de la ciutadania.
Perdre un embat no significa haver perdut la partida, si encara estàs d'en peu hi pots tornar.
De quina forma?
Aquesta és la pregunta central i la més difícil de contestar.
Ara estem més preparats i coneixem els costos que pot tenir llençar un nou embat a l'estat espanyol en termes de pèrdues econòmiques, de llibertat personal i de sacrificis tant individuals com col·lectius.
Fins a quin punt estem disposats a pagar aquest preu?
No m'entretindré a valorar les possibles respostes de l'estat espanyol. Ja hem vist que no s'estaran de res fins que algú o alguna cosa els aturi.
Nosaltres podem controlar allò que farem.
Centrem-nos en allò que està a les nostres mans.
Opinions i solucions n'hi ha per tots gustos i paladars.
Caldrà seure i analitzar-los amb calma, però sense demorar-nos massa.
Se'ns acaben els dies i més d'hora que tard el moviment independentista català haurà d'escollir un nou camí amb vigor i decisió.
Afirmar que era indispensable construir la unitat estratègica dels partits abans de poder començar ha sigut l'excusa perfecta per no avançar ni un centímetre durant 5 anys.
Plantegem des de baix una fórmula i uns objectius clars i engrescadors.
Comencem a caminar els que ja hi som, oberts a acollir els que aviat s'uniran
La unió no serà la dels partits.
La unió serà la de la gent.
Ens uneixen:
- l'objectiu. Allò que volem arribar a ser (un estat independent)
- l'enemic. Allò del que volem deixar de ser (part d'un l'estat monàrquic i franquista)
- els valors. La base ètica fundacional és la reconeguda en la Declaració Universal de Drets Humans