S'acosten les eleccions
Els programes tenen escàs pes, o nul, i sovint es veuen superats en l'enrenou electoral per un enfilall de declaracions més o menys enginyoses i de major o menor fortuna mediàtica.
Al final, el vot acaba sent una qüestió de confiança, de vegades personal, o d'afinitat ideològica.
La gent es posiciona, fins i tot amb passió, per una espècie de lligam emocional més que no racional.
És el mateix que passa en el futbol, en què de vegades un és d'un equip o de l'altre sense cap raó aparent que ho motivi. I canviar d'equip, o de partit polític, no és fàcil.
Te l'han de fer grossa."(1)
S'acosten les eleccions i els nostres partits (equips) s'afanyen a recordar-nos quan d'important és el nostre vot.
Per ells, és clar.
La festa de la democràcia
"Anar a votar és l'acte més important de la democràcia"
"Votar és expressar la voluntat popular"
Considerat que a Espanya l'exercici del dret a vot no és obligatori, qualsevol opció de vot és igualment legítima. Fins i tot no anar a votar és una manifestació legítima de la voluntat popular.
També votant en blanc o votant nul, la gent està manifestant la seva voluntat.
En democràcia, està vigent el respecte de la voluntat popular expressada com majoria.
Un total de vots NULS que superi els vots vàlids a les eleccions generals espanyoles a Catalunya constitueix també una manifestació de la voluntat popular impossible d'ignorar.
El vot útil
"Votar en blanc o nul és llençar el teu vot"
"Si no votes el teu partit de tota la vida, guanyen els altres"
Els partits polítics, a part de fer campanya electoral per apropiar-se del teu vot, tots també fan campanya per una gran afluència a les urnes.
Els partits necessiten una gran participació per obtenir la legitimació que necessiten per continuar.
Pitjor encara que una alta abstenció seria una allau de vots nuls i/o blancs que superi els vots vàlids, significaria la deslegitimació política dels partits.
Sense oblidar que per a cada vot reben una subvenció anual durant tota la durada de la legislatura.
"Necessitem ser forts a Madrid per defensar els interessos de Catalunya"
Ja ho sabem gairebé tots que, quan s'arriba a la carpeta Catalunya, no existeix cap diferència entre els partits nacionalistes espanyols. Tots tanquen files al voltant d'una monarquia imposada pel "Caudillo de España".
Encara amb tots els 48 escons que representen Catalunya al congrés dels diputats, no podem decidir res de res.
Mira quantes vegades el tripartit de dreta PSOE-PP-VOX voten plegats.
Ells sí que compleixen allò de "Junts x Catalunya (es España)"
L'èpica democràtica
"Ens ha costat prou sang i suor conquistar el dret a vot per no fer-lo servir ara"
De fet, no va ser cap conquesta.
El cop d'estat del general Franco va terminar per imposar-se després d'anys de guerra.
El dret a vot com el coneixem ara a Espanya va ser uns dels preus pagats pels guanyadors de la guerra i els artífexs de la "Transició" del 1978 del franquisme dictatorial cap al franquisme parlamentari amb l'objectiu d'una rentada de cara del "movimiento" i assolir els mínims requisits formals per ingressar a la CEE i posar les seves urpes sobre els fons de cohesió europeus.
Recorda que han imposat la monarquia sense passar per les urnes