Està clar que els actuals partits no treballen ni treballaran per a la independència si no els obliga la gent. La solució no és passar els vots d'un partit a l'altre segons qui crida més fort la paraula "independència" en campanya electoral, ni tampoc per crear una miríada de nous partits.
Encara falta consciència majoritària del fet que estem en una lluita d'alliberament nacional i que no es resoldrà guanyant una lluita hegemònica entre partits.
Per aconseguir-ho tenim molt camí per recórrer.
Avui, quan parlem de nació, identitat nacional, poble, encara ens sentim obligats d'acompanyar aquests conceptes de massa adjectius per evitar "ofendre" algú.
A Espanya el nacionalisme dominant (banal) es diu patriotisme. La resta dels nacionalismes ells els consideren perifèrics i excloents.El que és pitjor és que els hi hem comprat el discurs i perseguim el mite oníric de crear un estat sense sentiment nacional.
La llengua és una altra de les característiques fonamentals de la identitat nacional.
Els espanyols això l'han entès fa molt de temps i han aconseguit que nosaltres considerem la defensa de la llengua pròpia un fet negatiu, mitificant el bilingüisme.
També per protegir la llengua, l'únic camí està en el reconeixement de l'existència d'un conflicte entre dues nacions: l'espanyola ocupant el territori i els espais de la nació catalana.
Una lluita d'alliberament nacional es juga contemporàniament en més d'un escenari:
estatal, nacional i municipal.
Al nivell de l'estat ocupant, després d'haver verificat ja en diverses ocasions que Catalunya no té espai per desenvolupar la seva identitat nacional dins del marc del "franquisme constitucional", és necessari i urgent abandonar tota presència dins de les institucions estatals.
Com podem anar pregonant per Europa que som una minoria nacional en balia d'un estat espanyol violent i repressor i mentrestant estintolem governs, aprovem els pressupostos generals de l'Estat?
A les pròximes eleccions generals espanyoles, l'opció més lògica i coherent no pot ser altra que votar NUL de forma organitzada, omplint les urnes de Catalunya de butlletes del referèndum de l'1-O.
Prou enviar representants a ocupar escons molt ben pagats, als diputats però també als partits.
En l'àmbit nacional, en les pròximes eleccions al Parlament de Catalunya caldrà aglutinar els vots per una nova majoria veritablement independentista, basada en un compromís clar i inequívoc amb els electors, s'ha de dedicar a evidenciar, reforçar i augmentar la bretxa democràtica entre Catalunya i l'estat espanyol.
Si volem ajudar a recórrer la via de la minoria nacional, el Parlament tindrà un rol essencial.
Per recórrer la via de la minoria nacional, el Parlament ha d'actuar com cambra legislativa nacional de Catalunya, desbordant el marc autonòmic. L'estat anul·larà lleis, inhabilitarà parlamentaris, evidenciant la repressió i l'impossibilitat de l'encaix de la minoria nacional