Molt se'n parla aquests dies de la gran oportunitat de l'independentisme "de debò", liderat per en Carles Puigdemont, d'aconseguir grans avencs cap a la independència, guanyant el torcebraç amb Pedro Sánchez en forma d'amnistia generalitzada i referèndum d'autodeterminació per Catalunya.
No estaré repassant la riuada de declaracions altisonants llençades als 4 vents durant la campanya electoral afirmant per activa i per passiva que Junts mai contribuiria amb els seus escons a fer president Pedro Sánchez i després de les eleccions que acceptaria votar el candidat del PSOE solament si podien "cobrar per avançat" i prou de promeses.
Com no estic dins del cercle més proper a Carles Puigdemont ni puc llegir els seus pensaments, prefereixo guiar-me i jutjar per les seves accions més que per les seves paraules.
Si Junts pensava negociar de veritat amb el PSOE, tenia una oportunitat fent president en Feijóo amb la seva abstenció.
M'explico, amb una abstenció Junts hauria aconseguit:
- treure Sánchez de la Moncloa (el PSOE en fibril·lació)
- tenir la clau del govern del PP (tombar tota iniciativa parlamentària de PP-VOX)
- dictar a Sánchez les condicions per una moció de censura (recuperar la Moncloa i pacificar el PSOE)
No és el mateix negociar amb el PSOE al govern o a l'oposició.
Ara la paella pel mànec la torna a tenir Pedro Sánchez.
PSOE segueix en el govern en funcions i pot decidir anar a noves eleccions seguint al govern almenys 6 mesos
Junts haurà d'escollir entre:
Votar Sánchez o anar a noves eleccions:
Amb noves eleccions torna a estar en joc el grup parlamentari (no legislatura, no diners)
Més val grup parlamentari en mà que escons volant.
La realitat és que no n'hi ha cap negociació.